L'enginyer Ildefons Cerdà va fer un pla per estendre la ciutat per la plana de Barcelona que es va publicar l'any 1959. El pla era un tractat de la teoria de la urbanització i ell mateix fa una proposta de la pavimentació dels carrers. L'any 1870 es produeix una revifalla de la economia i es prepara l'exposició universal per el que hi va haver un augment molt important de la construcció.

Després de construir les primeres cases al Passeig de Gràcia, molts dels nou carrers encara no tenien les llambordes col•locades i quan plovia s'enfangaven i era molt difícil caminar-hi sense embrutar-se doncs s'havien convertit en terrenys bruts i plens de fang. D'aquí va sortir el nom popular de Can Fanga.

Quan es va començar a pavimentar era d'una manera molt dispar i cada veí ho feia segons al seu criteri de les tres maneres autoritzades per l'Ajuntament, pedra natural, ciment o asfalt.

Aquest ciment va permetre fer a nivell industrial unes llosetes que per la seva versatilitat duresa i economia va possibilitar urbanitzar d'una manera homogènia els carrers de la ciutat sense afectar la diversitat de contractistes que varen intervenir en la pavimentació dels carrers.

Núm. 3 - Panot de 9 quadrats - ronda de Sant Pere.
Núm. 4 - Panot de flor - carrer del Bruc.
Núm. 5 - Panot de 4 quadrats - carrer Bailén.
Núm. 7 - Panot de cercles - carrers Girona.

- "losas de cemento Portland para la construcción de las nuevas aceras del Ensanche".

- “Deberán las aceras estar formadas por baldosas o losetas.(…) que no excedan de 400 centímetros cuadrados y de 4 centímetros de espesor mínimo” (…) “Su cara superior deberá ser lisa, lustrosa, debiendo en ella formarse dibujos por medio de ranuras o cantos (…)“.

Es van voler licitar 10 mil metres de panots de ciment per 50 mil pessetes.

S'hi van presentar les empreses productores de materials de construcció.

Es fa referència als cinc models denominats actualment: flor, cercles concèntrics, quatre pastilles i quatre cercles i el romboïdal també anomenat de calavera.

La subhasta es va celebrar el 16 de maig de 1907 en que es van presentar vuit postors i va ser adjudicada per 42.000 pessetes a Ramón Escobar que posteriorment la va traspassar a l'empresa Escofet per mitjà d'una instancia.

Al catàleg d'Escofet del l'any 1913, és el primer en que podem veure inclosos els models de paviments per exterior en els que hi podem veure panots de 4 i 9 pastilles a més d'un model romboïdal de formes concèntriques i un altre hexagonal que corresponen als números 8 i 9 que l'ajuntament va fer públics l'any 1906.

A partir de 1916, com a conseqüència de la urbanització de l'Eixample, la producció de panots va augmentar considerablement i també en van fabricar d'altres empreses com a exemple Mosaics Capdevila.

Una conseqüència de la implantació del sistema, altres ciutats també ho van introduir amb altres models com l'espiga de Súria col·locat el 1936. Aquest fet va suposar la introducció del disseny industrial en la pavimentació urbana.

És una peça petita, barata, resistent, manejable, s'adapta a qualsevol irregularitat i pot ser substituïda amb molta facilitat. Gracies al seu relleu canalitza l'aigua per poder caminar sense mullar-se.

Un dibuix geomètric i simple que genera una trama i elimina la unitat. És una peça bonica i representa una gran part de l'espai públic que ens envolta.

Els estudiosos/observadors han identificat uns 19 models diferents de panots a la ciutat de Barcelona:

Els inicials
Panot de les roses.
Panot de les fulles.

Panot de 4 pastilles quadrades.
Panot de tres anelles concèntriques.
Panot de quatre cercles i quadrat central o del rombe.
Panot de quatre pastilles i quatre cercles
Panot de la flor de Barcelona o la rosa de Barcelona.

Panot llis.
Panot de les lletres.
Panot de nou pastilles quadrades.
Panot de quatre barres.
Panot de cinc ratlles.
Panot de vint línies diagonals.
Panot de 16 tacs.
Panot de 50 tacs.

Actuals
Panot Gaudí.
Panot Gaudí gran.
Panot de "la B de Barcelona".
Panot Diagonal.

A les aceres de Barcelona, el panot, ocupa uns cinc milions de metres quadrats de sòl.

El panot Flor de Barcelona, o dels quatre pètals ha estat inclòs dins la llista de les 116 icones turístiques de Catalunya, que va ésser confeccionada, a petició de l'Agència Catalana de Turisme, per l'IEC, l'MNAC i el FAD, la màxima autoritat acadèmica, el més gran museu nacional i una important associació de dissenyadors.

El dibuix del panot, està començant a formar part d'aquells elements decoratius, és a dir, el podem trobar com a pastilla de xocolata amb el dibuix de la flor, com clauer i fins i tot d'ornamentació d'algun joier agosarat.
També s'ha vist botiga per turistes autèntics panots de la flor com a objecte de record amb un preu exagerat.

Al terra del vestíbul podem trobar unes lloses amb el dibuix d'una flor amb quatre pètals, possiblement la flor de l'ametller, que recorda el panot de la flor barcelonina.

Aquetes lloses son fetes de pedra natural amb el dibuix en baix relleu, i n'hi ha moltes discrepàncies de que sigui el precursor del panot de la flor.>

Poc després de l'any 1896, a l'àlbum general d'Escofet, apareixen per primer cop els panots de voravia amb formes quadrades i simples. Aquests models encara no són els que més tard homologarà l'Ajuntament de Barcelona per les voreres de la ciutat.

Després del 1916 quan va guanyar el concurs per subministrar els panots per les aceres a l'ajuntament de Barcelona, es va tenir que industrialitzar els sistemes de fabricació per produir-los a gran escala.

En el catàleg núm. 7 de l'any 1916, apareixen els cinc nous models que aprova l'Ajuntament.
En aquest moment s'estandarditzen les mesures de la peça (20x20x4) i el tipus de relleu que ha de tenir.

En els inicis de la dècada del 1950, introdueix un nou producte amb base de formigó, el "vibrazo", importat d'Itàlia, que permet a l'empresa introduir-se progressiva i sistemàticament en grans projectes urbans de la ciutat de Barcelona, col·laborant amb arquitectes i dissenyadors destacats del país.

http://elfardemaians.blogspot.com.es/2012/04/panots-de-barcelona.html
http://totbarcelona.blogspot.com.es/2009/02/los-panots-de-la-ciudad-de-barcelona.html
http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/el-panot-un-simbol-barceloni
http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/05/07/el-panot-de-flor-laposta-de-lajuntament-per-a-la-ciutat/
http://www.catalunyacultural.com/catalunyaculturapanots/
http://www.historiadebarcelona.org/els-panots-de-la-rosa-de-barcelona/
http://sintitulo20.blogspot.com.es/2013/07/panots-de-barcelona.html

http://lamevabarcelona.com/panots-de-barcelona/