Les obres van començar molt de presa seguint el marge esquerra de la carretera a Caldes de Montbui. Aviat es van anar retardant fins a quedar parades quan es portaven gastats 432.220 rals.
Més tard, es va saber, que les van parar els mateixos accionistes al veure que els costos augmentaven més del previst, principalment per la construcció dels ponts sobre els torrents de Bugarai i Riu Sec
Per causa d'aquesta aturada, es fa una nova subhasta sobre el projecte de 1862 i es publica a la Gaseta de l'Estat el 7 de juny de 1870. El nou concessionari quedaria obligat a construir un sistema de via econòmic i de tracció a vapor i la concessió seria per 99 anys.
Igualment estaria obligat a mantenir la carretera en bon estat i a fer el transport de la correspondència dels militars que el govern concedís l'ús dels banys de Caldes de Montbui. Pagar a l'anterior concessionari 43.222 escuts. Acabar les obres en 18 mesos. La concessió estava dotada de dues subvencions estatals de 174.000 escuts en forma d'avançaments reintegrables un cop entres el tren en funcionament a més de drets de duana per el material que s'hauria d'importar de països estrangers.
L'adjudicació d'aquesta subhasta, en ser l'únic que es va presentar, la va guanyar el senyor Agustí Oms i Novau de Barcelona.
Les obres en van iniciar en dos punts diferents a primers de setembre de 1972. Els treballs eren realitzats per l'empresa "Cecilio Oriol y Compañía".
Va esclatar la tercera Guerra Carlina i de nou les obres es van aturar. El Govern de la República va reconèixer el fet i va ampliar el terme concedit per posar la línia ferroviària en explotació.
El 25 de setembre de 1879, es va constituir la "Compañía del Ferrocarril de Mollet a Caldas" i el senyor Agustí Oms va aportar a la nova societat la concessió de la línia, estudis, obres realitzades, materials, etc. La transferència de la concessió a la nova companyia es va fer el 6 de febrer de 1880 per una "Real Orden".
Aquesta companyia tenia un capital social de 712.500 pessetes dividit en 1500 accions de 475 pessetes i es facultava el Consell d'Administració per emetre 3.000 obligacions al 3%, amortitzables en 89 anys.
Mentrestant les obres del ferrocarril avançaven amb 400 treballadors que feien l'explanació i les obres dels ponts del torrent Bugarai i del torrent Riusec.
El cost de les obres del pont sobre el torrent Bugarai va ser molt elevat al ser un terreny sorrenc que va obligar a fer uns fonaments molt més forts.
Això va ocasionar que el senyor Agustí Oms es suïcidés, es deia que les obres l'havien arruïnat.
A inicis del 1880 les principals obres de fàbrica estaven acabades igual que l'explanació. El F.C. de Barcelona a Granollers va modificar el traçat obligant a fer una via provisional.
L'Ajuntament de Caldes de Montbui declara al Sr. Agustí Oms fill adoptiu de la vila i donà el seu nom a un carrer projectat (encara per fer), el 29 de març de 1880. En l'acord es mencionava "per treure a la població de l'aïllament en què es trobava".
Finalitzen la construcció de la línia el Maig de 1880,
Un tren va fer el primer recorregut amb gent de la companyia i de la divisió de ferrocarril de la província el dia 10 de juny. El personal ja feia uns quants dies que estava als llocs de treball.
Sense pompa, el rector i altres clergues van beneir el ferrocarril el 12 de juliol i el dia 14 s'obria al públic i ja es venien bitllets per totes les estacions.
La inauguració oficial, fent-la coincidir amb el setè aniversari de la defensa de la vila contra els carlistes, es va fer el 30 de juliol amb solemnes funcions religioses. No es va convidar cap autoritat civil.
Es van fer dos dies de festa que van costar 4000 pessetes de les que l'Ajuntament de Caldes de Montbui en va posar 1000.
Els primers dies la gent anava a veure aquells artefactes que encara feien por a algunes persones. Alguns dels més vells que no havien sortit del poble deien que les màquines eren coses del dimoni i que portarien desgràcies. La majoria de la gent estava molt contenta.
El ferrocarril afectà a moltes persones que no tenien relació amb el ferrocarril, des dels representants de cada balneari que anaven a cercar possibles clients fins als pobres que demanaven caritat a l'entrada de l'estació
Els viatgers mes rics agafaven un cotxe de cavalls per anar als balnearis, els altres anaven a peu.
Aviat el tren va ser conegut com "El Calderí".
Igual que d'altres, el ferrocarril de Caldes era un tren veïnal i va contribuir especialment al progrés i a la riquesa de la comarca. Anar a Barcelona en tren substituint les antigues diligències era un luxe que permetia a les persones que no hi havien estat mai, potser una majoria, fer-hi alguna visita de la que en tornarien meravellats. |