| L'altre accident es va produir quan, una tarda, un camió que va arribar al pas a nivell de Mollet a Santa Perpètua, el conductor va veure la cadena posada, doncs el tren estava a punt d'arribar. Mentre passava el tren el va envestir arrossegant el camió i matant el conductor.
Veient les pèssimes condicions del material de la companyia, els mateixos empleats, derivaven els viatgers als autobusos.
Quan la companyia anuncia el 1931 la suspensió provisional del servei per manca de recursos, de Madrid, es va prometre una ajuda econòmica que va fer ajornar la suspensió del tràfic. Aquesta ajuda va ser insignificant i encara que es va demanar mes ajuda a Madrid, la resposta, la indiferència.
El febrer de 1932 la companyia anuncia la suspensió del tràfic i el 12 de febrer circula el darrer tren. Es van abandonar les instal·lacions.
Podem veure els motius del tancament en la incorrecta política de transports de l'Estat que no va complir amb l'estatut del Regim Ferroviari en que havia de donar els auxilis econòmics corresponents als anys 1929 a 1931, en el tancament de les pedreres de l'empresa de "Fomento de Obras y Construcciones, S.A.", i en la limitació del recorregut.
El juny de 1932, es disposa l'inici de l'expedient de caducitat de la concessió i la no continuïtat de l'explotació per part de l'Estat. Això era un incompliment de la "Ley de Ferrocarriles de 1877" per part de l'Estat en que l'obligava a continuar l'explotació.
El 28 de juny de 1932, es publica al diari La Humanitat una nota "Fa ja quatre o cinc mesos que va parar la circulació del tren de Mollet a Caldes de Montbui, agreujant en gran manera el comerç dels pobles afectats pel mateix"(sic). L'Ajuntament de Caldes de Montbui convoca una reunió amb industrials de la vila i es constituí una comissió que va anar a Madrid amb el diputat Josep Grau Jassans buscant una solució al Ministeri d'Obres Públiques. Mentrestant els obrers afectats van anar a trobar al Governador de Barcelona i al President de la Generalitat per comunicar el mal que es feia a la vila de Caldes de Montbui. Les personalitats van prometre trobar una bona solució.
El Director General de Ferrocarrils, va desestimar totes les gestions fetes referent al ferrocarril. Es va demanar en fer una aturada general a Caldes en senyal de protesta i demanar la dimissió "dels homes que composen el nostre Ajuntament"(sic). "Gairebé podem assegurar que l'atur general no es realitzarà tota vegada que la C.N.T. que és la massa obrera que amb molt més crescut nombre d'afiliats compta, no li interessa de cap manera, ja que preveu amb tota claredat el conflicte que això podria ocasionar a la nostra Vila" (sic).
Mentrestant, a l'estació de Caldes de Montbui, estava parada la locomotora 4 "Gallechs" que en els últims dies de l'any 1931 s'havia decidit vendre-la per pagar als empleats. Un dia va desaparèixer i ningú no en va saber res més.
29 de juliol de 1932, un decret disposa que, perquè l'Estat continués explotant les línies suspeses, és necessari que diputacions, ajuntaments i entitats públiques o particulars es comprometin a compartir amb l'Estat el dèficit anual resultat de l'explotació. El 23 de juny de 1933, l'Ajuntament de Caldes sol·licita a Obres Públiques la restitució del servei.
Durant aquell any de 1934, hi hagué un oferiment per part de la "Maquinista Terrestre i Marítima" per vendre amb facilitats, un nou model de automotors, ideals per la línia. Aquest projecte no es va realitzà mai.
11 de març de 1934, El senyor Fontcuberta representant l'Ajuntament de Caldes de Montbui, escriu al Ministre d'Obres Públiques exposant-li que era necessari obtenir de l'Estat l'electrificació del ferrocarril Mollet - Caldes de Montbui. El tren portava dos anys paralitzat i aquest fet repercutia cada dia més negativament en la indústria i el comerç.
Com a resposta va arribar a l'Ajuntament de Caldes de Montbui el "Decreto Ley del Gobierno de la República" presidit per Niceto Alcalá Zamora, en que ordenava la liquidació de l'actiu i el passiu de la Companyia del Ferrocarril.
Per salvar el tren, es van fer assemblees amb la gent de la comarca, es va escriure al "Ministerio de Obras Públicas" entre altres accions. Ningú no es recordava que els últims anys de la vida del tren, tothom anava en autobús guanyant la gasolina al carbó. |
