| FABRICAR CORDES A LA MANERA TRADICIONAL |
 |
| ALGUNS VOCABLES |
Cada ofici té el seu llenguatge, i com no, els dels corders també ho tenen.
Conscient que a cada racó de país te la seva nomenclatura sobre cada els útils del seu ofici, igualment els noms de les coses poden canviar d'una manera heretada a cada taller de cordes.
Aquí només n'hi ha uns pocs noms tal com s'anomenaven els materials o les eines a la casa J.Roca de Barcelona. |
|
 |
|
| Corda |
Conjunt de fils o fibres que retorçats formen un cos allargat i flexible que es fa servir per lligar o subjectar coses.
Cordill gruixut i flexible format per un conjunt retort de fos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima. |
|
 |
|
|
| Cordó, cordill, cordell |
Corda prima i fina.
Es la reunió de filaments que formen una cordeta prima.
La reunió de diferents cordons formen cordes.
Fil gruixut de cànem retort, de dos, tres o quatre caps, emprat per a lligar i fer cosits.
En nàutica: cap de poc gruix que porten la corredora i l'escandall. |
|
 |
|
|
|
|
| Fil |
Nom que es dona al resultant de retòrcer un conjunt de fibres.
Aquesta es la primera operació que es fa a les fàbriques de cordes. Aquest filat ha de ser homogeni e igual en tota la seva longitud tant en gruix com en el torçat.
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d'una llargària indefinida, format ajuntant fibres o filaments (en l'operació de filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió, que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció.
|
|
 |
|
|
| Maroma, corda gruixuda |
Corda d'un gruix d'un mínim de 30 a 50 mm
Corda molt gruixuda |
|
 |
|
|
| Fil regenerat |
Fil obtingut per la trituració de retalls de teixits, peces usades o restes de filatura i tissatge.
ls anys 60 s'utilitzava a les màquines de lligar i com a cordill per lligar botifarres, "fil de botifarres". |
|
|
|
|
| Retorsió |
Torsió d'un conjunt de fils que ja tenen torsió individual.
Normalment la torsió és fa en sentit invers de la dels fils. |
|
 |
|
|
| Bobina |
| En forma de cilindre, era una de les maneres de lliurar els cordills al client. |
|
 |
|
|
| Cabdell |
| En forma de bola, era una de les presentacions dels cordills o fils. |
|
 |
|
|
| Caminal |
Les cordes i els cordills es feien en un camp allargat, d’aquí sortia la llargada de les cordes i els cordills.
Els que feien cordes anaven i venien constantment per el mateix camí, d'aquí el nom de caminal.
|
|
|
|
|
| Cana |
Es una antiga mesura de longitud dividida en vuit pams.
Mitja cana equival aproximadament a una vara.
A Barcelona feia 1,555 m, a Girona 1,559 m a Lleida 1556 m i a Tarragona 1,560 m |
|
|
|
|
| Centeners |
| Fil resistent emprat en l'aspiatge per tal de conservar l'encreuament del fil en les madeixes, lligar-hi els dos caps i facilitar-ne el debanament posterior evitant que s'embulli. |
|
 |
|
|
| Corder |
El que fabrica o ven cordes.
El mestral corder treballava essencialment amb cànem (eren anomenats, per això, corders de cànem), i la seva producció era destinada a cordes per a vaixells.
A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals. |
|
|
|
|
| Estacada |
| Recollir l'estacada, així s'anomenava el fet de recollir per la nit els fils o cordills que no s'avien pogut acabar. Amb una barra, estaca, s'enrotllava fent ziga zaga i es guardava a cobert. Al matí es col·locava com al dia anterior i es reprenia la feina. |
|
 |
|
|
| Mena |
Gruix d'una corda mesurat per la seva circumferència.
Vocable empleat per mariners. |
|
|
|
|
| Rotlle |
| Presentació de cordes, generalment les mes gruixudes. |
|
 |
|
|
| Torçar |
Torçar consisteix a aplicat una torsió en el sentit oposat a la primera torsió.
Aquesta operació de retorçar les fibres pot ser fet amb torsió dreta o esquerra.
La torsió es correspon a les lletres S per anomenar la torsió dreta i la Z per la torsió esquerra |
|
|
|
|
| Troca |
| També anomenades madeixes, es el fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s'embullin les voltes les unes amb les altres. Per no enredar-se els fils es lliguen uns fils creuats dits centeners. |
|
 |
|
|
| LLIGADES |
| Lligada a la barra |
| Lligada de cordill a la barra mentre es deixaven preparats per la següent etapa o per recollir-los. |
|
 |
|
|
| Lligada als carrells |
| Lligada de cordill al carrell que permet el fer-lo i desfer-lo molt rapit. |
|
 |
|
|
| Lligada de centener |
Normalment en una troca se'n posaven dos.
Es lligaven els fils d'una troca creuant alternativament a dalt i a baix del grup de fils.
Al costat es lligaven els extrems del fil del centener i es lligava amb un nus senzill i si la fibra era artificial es feia una doble volta a la lligada |
|
|
|
|
| Lligada de final de corda |
| Lligada per impedir que la corda es desfilés. |
|
 |
|
|
| TIPUS DE CORDES |
| Corda de piano |
Corda, generalment de cotó, que mou les pues, en moltes màquines de filatura i de tissatge. |
| |
|
| Corda classificadora |
Corda usada en paral•lel i en tensió que servia per classificar taronges. |
| |
|
| Corda de persiana |
Per enrotllar les persianes |
| |
|
| Corda de filat |
Per les xarxes de caça |
| |
|
| Samugues |
Per lligar les cargues a les cavalleries |
| |
|
| Saules |
Per llaüts |
| |
|
| Calabrot |
En nàutica, corda formada per tres caps |
| |
|
| Drissa |
En nàutica, corda que serveix per hissar o arriar vergues i veles de manera que aquestes rebin el vent per impulsar la nau |
| |
|
| Escota |
En nàutica, corda lligada als extrems baixos de les veles que serveix per caçar les veles. |
| |
|
| Corda de desenvescar |
Per la caça |
| |
|
| Cordill per caçar amb llaç |
Per la caça |
| |
|
| Cordill de palangre |
Corda de cànem o de lli, composta de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprada especialment en l'ormeig anomenat palangre. |
| |
|
| Cordill de pagès |
Per tot ús |
| |
|
| Cordill especial |
Per soles d'espardenyes |
| |
|
|
|
| pujar --->> |
|
| 03-04-2019 |
