fotografies i notes del Toni
 
 
BHS BHS BHS
Inici
Historia de cordes
De fils a cordes
De cordes a maromes
Les eines
Alguns vocables
Les fibres naturals
 
 
 
 
 
FABRICAR CORDES A LA MANERA TRADICIONAL
ALGUNS VOCABLES
Cada ofici té el seu llenguatge, i com no, els dels corders també ho tenen.
Conscient que a cada racó de país te la seva nomenclatura sobre cada els útils del seu ofici, igualment els noms de les coses poden canviar d'una manera heretada a cada taller de cordes.
Aquí només n'hi ha uns pocs noms tal com s'anomenaven els materials o les eines a la casa J.Roca de Barcelona.
Corda
Conjunt de fils o fibres que retorçats formen un cos allargat i flexible que es fa servir per lligar o subjectar coses.
Cordill gruixut i flexible format per un conjunt retort de fos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima.
Cordó, cordill, cordell
Corda prima i fina.
Es la reunió de filaments que formen una cordeta prima.
La reunió de diferents cordons formen cordes.
Fil gruixut de cànem retort, de dos, tres o quatre caps, emprat per a lligar i fer cosits.
En nàutica: cap de poc gruix que porten la corredora i l'escandall.
Cordonet
Cordó prim
 
Fil
Nom que es dona al resultant de retòrcer un conjunt de fibres.
Aquesta es la primera operació que es fa a les fàbriques de cordes. Aquest filat ha de ser homogeni e igual en tota la seva longitud tant en gruix com en el torçat.
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d'una llargària indefinida, format ajuntant fibres o filaments (en l'operació de filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió, que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció.
Maroma, corda gruixuda
Corda d'un gruix d'un mínim de 30 a 50 mm
Corda molt gruixuda
Fil regenerat
Fil obtingut per la trituració de retalls de teixits, peces usades o restes de filatura i tissatge.
ls anys 60 s'utilitzava a les màquines de lligar i com a cordill per lligar botifarres, "fil de botifarres".
 
Retorsió
Torsió d'un conjunt de fils que ja tenen torsió individual.
Normalment la torsió és fa en sentit invers de la dels fils.
Bobina
En forma de cilindre, era una de les maneres de lliurar els cordills al client.
Cabdell
En forma de bola, era una de les presentacions dels cordills o fils.
Caminal
Les cordes i els cordills es feien en un camp allargat, d’aquí sortia la llargada de les cordes i els cordills.
Els que feien cordes anaven i venien constantment per el mateix camí, d'aquí el nom de caminal.
 
Cana
Es una antiga mesura de longitud dividida en vuit pams.
Mitja cana equival aproximadament a una vara.
A Barcelona feia 1,555 m, a Girona 1,559 m a Lleida 1556 m i a Tarragona 1,560 m
 
Centeners
Fil resistent emprat en l'aspiatge per tal de conservar l'encreuament del fil en les madeixes, lligar-hi els dos caps i facilitar-ne el debanament posterior evitant que s'embulli.
Corder
El que fabrica o ven cordes.
El mestral corder treballava essencialment amb cànem (eren anomenats, per això, corders de cànem), i la seva producció era destinada a cordes per a vaixells.
A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals.
 
Estacada
Recollir l'estacada, així s'anomenava el fet de recollir per la nit els fils o cordills que no s'avien pogut acabar. Amb una barra, estaca, s'enrotllava fent ziga zaga i es guardava a cobert. Al matí es col·locava com al dia anterior i es reprenia la feina.
Mena
Gruix d'una corda mesurat per la seva circumferència.
Vocable empleat per mariners.
 
Rotlle
Presentació de cordes, generalment les mes  gruixudes.
Torçar
Torçar consisteix a aplicat una torsió en el sentit oposat a la primera torsió.
Aquesta operació de retorçar les fibres pot ser fet amb torsió dreta o esquerra.
La torsió es correspon a les lletres S per anomenar la torsió dreta i la Z per la torsió esquerra
Troca
També anomenades madeixes, es el fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s'embullin les voltes les unes amb les altres. Per no enredar-se els fils es lliguen uns fils creuats dits centeners.
LLIGADES
Lligada a la barra
Lligada de cordill a la barra mentre es deixaven preparats per la següent etapa o per recollir-los.
Lligada als carrells
Lligada de cordill al carrell que permet el fer-lo i desfer-lo molt rapit.
Lligada de centener
Normalment en una troca se'n posaven dos.
Es lligaven els fils d'una troca creuant alternativament a dalt i a baix del grup de fils.
Al costat es lligaven els extrems del fil del centener i es lligava amb un nus senzill i si la fibra era artificial es feia una doble volta a la lligada
Lligada de final de corda
Lligada per impedir que la corda es desfilés.
TIPUS DE CORDES
Corda de piano Corda, generalment de cotó, que mou les pues, en moltes màquines de filatura i de tissatge.
   
Corda classificadora Corda usada en paral•lel i en tensió que servia per classificar taronges.
   
Corda de persiana Per enrotllar les persianes
   
Corda de filat Per les xarxes de caça
   
Samugues Per lligar les cargues a les cavalleries
   
Saules Per llaüts
   
Calabrot En nàutica, corda formada per tres caps
   
Drissa En nàutica, corda que serveix per hissar o arriar vergues i veles de manera que aquestes rebin el vent per impulsar la nau
   
Escota En nàutica, corda lligada als extrems baixos de les veles que serveix per caçar les veles.
   
Corda de desenvescar Per la caça
   
Cordill per caçar amb llaç Per la caça
   
Cordill de palangre Corda de cànem o de lli, composta de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprada especialment en l'ormeig anomenat palangre.
   
Cordill de pagès Per tot ús
   
Cordill especial Per soles d'espardenyes
   
pujar --->>
03-04-2019
 
 
BHS BHS BHS
Antoni Roca Albino
troca00@gmail.com
  www.rocaalbino.cat