|
 |
| FABRICAR CORDES A LA MANERA TRADICIONAL |
 |
| FIBRES VEGETALS MES COMUNES |
| Abacà - Cànem de Manila |
Fibra tèxtil que surt d'una planta, Musa textilis, emparentada amb la banana i es conrea per obtindre la seva fibra anomenada abacà o cànem de Manila.
Es una planta amb la longitud de les fibres molt llargues i molt resistent al aigua, salada o dolça, i al sol.
El cànem i el cànem de Manila son dues fibres diferents. |
|
| Cànem |
Fibra tèxtil que prové de la planta Cannabis sativa que te forma de canya.
Potser es una de les fibres mes empleades en el sector industrial, decoració, teatre, bricolatge, etc.
|
|
| Coco |
| Flota millor que el abacà, resistència una mica inferior a la del cànem i pesa 1/3 del cànem. Normalment es feia servir per remolcar.
|
|
| Cotó |
| Es una fibra vegetal molt abundant en el mon. La seva suavitat el fan un material molt agradable. S'usa per fer manualitats o decoració, igualment es fa servir en el sector industrial i del transport. |
|
| Espart |
És una planta poàcia, Stipa tenacissima, que es conrea per la seva fibra. Se'n fan tot tipus de cordes, cabassos, catifes, etc.
Les cordes son empleades per raons d'economia, resistència molt baixa.
Utilitzada principalment per la industria ramadera, creacions artesanals, cistells, espardenyes, etc.
|
|
| Jute |
| Planta tropical, Corchorus Capsularis, de la que s'extrau aquesta fibra, essent junt amb el cotó dues de les fibres naturals mes utilitzades al mon. Es fa servir en la construcció i la decoració. |
|
| Lli |
El Lli, Linum usitatissimum, és una planta herbàcia de la família de les linàcies.
El fil de lli s'obté deixant descompondre la planta per tal de separar les fibres.
Es semblant al cotó però molt més fi i resistent.
Per la seva característica de ser molt fresc i absorbent va tenir molta importància a l'imperi Egipci.
|
|
| Pita |
Ve de la planta anomenada atzavara (Agave americana) coneguda també amb el nom de Magüey.
De color clar i suau, es originària de Mèxic.
S'elabora aixafant les fulles per treure les parts verdes i humides per lliurar les fibres que estan al seu interior.
Té una 1/10 de resistència del cànem.
|
|
| Sisal |
| Es una planta carnosa similar a la pita, Agave sisalana, es conrea per les seves fibres. Sota el punt de vista econòmic es una espècie molt important, convenientment processada es fabriquen cordes, cordills, sacs, teixits, tapetes i una quantitat important de productes artesanals.
|
|
| LES PRIMERES FIBRES ARTIFICIALS |
| Raió |
També anomenada viscosa.
La cel·lulosa provinent de les fibres de fusta o cotó tractada amb un àlcali i un disulfur de carbó des el que s'obté el raió. |
|
| Niló |
Es un polímer sintètic inventat el 28 de febrer de 1935 per Wallace Carothers dins l'empresa DuPont.
Els primer producte fabricat amb niló va ser un raspall de dents fet amb el seu monofilament.
Al 1940 es van comercialitzar les mitges de dona.
Durant la segona guerra mundial quasi tota la producció va anar a la industria de guerra per fabricar paracaigudes, cordes, tèxtils, etc.
|
|
| Polièster |
Es va patentar a Manchester per dos químics anglesos, John Rex Whinfield i James Tennant Dickinson, que dins de l'empresa ICI es va comercialitzar amb la marca Térylène.
Les patents les va comprar la casa Du Pont al 1945 i va crear la marca Dracon.
A França va aparèixer 1954 amb la marca Tergal de la casa Rhône-Poulenc.
A Alemanya es venia com a Trevira, Terlenka als Països Baixos, Terital a Itàlia, Lavsan a Rússia.
|
|
| Polietilè |
Es va sintetitzar per primera vegada per un químic alemany Hans von Pechmann accidentalment el 1898 mentre escalfava sobre una estufa diazometà.
El 1933 es va sintetitzà tal com el coneixem, però, no era factible la seva fabricació. per les altes pressions i temperatures requerides.
Fins el 1960 no va ser factible la seva fabricació.
|
|
| pujar --->> |
|
| 03-04-2019 |
|