Es feia servir per donat torsió als cordills per fer la corda. Se'n tenien varies amb diverses mides de carrells, els petits de 2 cm per fer cordills molt prims, mitjans de 3 cm per fer cordills i de 4 cm per cordetes primes.

Tenia la mateixa funció que la roda i la creu, però usada per fer cordes gruixudes.

Era una pesa de ferro forjat formada per un ganxo central i quatre de laterals en creu. Tots ells estaven units per rodes dentades. Al mateix eix de la roda central hi havia una politja plana que a través d'una corretja de cuiro rebia la força del motor. Tot el conjunt estava ancorat sobre dos muntants de ferro que anaven del terra fins al sostre.

Eren fets d'un cos de ferro quadrat d'uns 15 mm i unes pues d'un 7 mm reblonat tot el conjunt i es clavaven a terra. Es col·locaven aproximadament cada 5 metres i es feien servir per evitar que els cordills i les cordes arrosseguessin per terra degut a la seva llargada i s'embrutessin.

La part superior estava fet de ferro rodó d'uns 3 cm amb les pues de 7 mm, les potes i els reforços eren fetes de ferro en forma de T d'uns 20 mm. Tot el conjunt estava reblonat.

Es tracta d'un tros de fusta amb tres o quatre canals. A les grans per fer les maromes tenien una barra rodona de través a mode de mànec i un forat per posar ànima a la corda si aquesta o requeria.
Era la guia per fer la corda i mantenia la seva regularitat.

El gir que es donava als cordills per un costat i fer la corda tenia que escapar per l'altra punta.
Això es aconseguia amb ganxos giratoris i que eventualment es podien blocar.

El ternal és un bossell de més d'una politja, un dispositiu que consisteix de dues politges col·locades amb eixos paral·lels dins uns laterals de ferro. Anaven acompanyats d'uns ganxos.

Barra de ferro acerat d'uns 30 mm de diàmetre
Mantenia els cordills fets en espera de recollir-los o fer-los servir.

MALL

Estructura de fusta amb puells de ferro.

Servia de suport per sis bobines o cons de fil i mantenir-los en el lloc inicial mentre s'estenien per fer el cordill o la corda prèvia a la torsió.

De fusta, constava d'un cilindre de fusta amb foral central amb unes aspes a forma de valona. Tenia una roda acanalada per fer servir amb una corda a mode de fre.

S'usava per col·locar material, cordills, cordes, etc per fer-los servir a mode d'ànima per les cordes trenades.

El plegador era un cilindre lleugerament cònic amb forat central i un aspa fixada en forma de creu a un costat i una de mòbil al altre.
Un eix de ferro permetia el gir manual sobre dos cavallets de fusta per plegar la corda acabada.

Quan els cordills estaven fets, s'enrotllaven amb rodets per emmagatzemar-los a l'espera de fer les cordes.

Era una estructura mòbil de fusta amb una roda gran dentada que girava amb un manubri sobre una rodeta dentada petita unida a una pua on es fixava el rodet per girar.

També es feia servir per omplir rodets per les màquines de trenar més grans.

Cilindre de fusta amb valones on s'enrotllen els fils o els cordills.

Instrument de diverses formes que serveix per a debanar i fer troques.

Aquest aparell ja als anys 20 es deia que era vell. Potser va ser comprat al origen del taller a un corder.
Sempre estava situat al costat de la roda i servia per recollir els cordills acabats.
Es feien troques que després o es bobinaven o es feien cabdells.
El forat del mig de la banqueta servia per agafar-lo amb una mà i amb l’altra mà es portava la part giratòria.

Feta per la empresa "LA LLLLL" a inicis del segle XX, es de fusta i els plats reforçats amb planxa de ferro, les palanques son de ferro forjat.

Moltes de les cordes i cordills es venien a pes per el que era molt important aquesta eina i tenir-la afinada.

Es una barra de fusta de 1,25 m, marcada cada 10 cm amb una línia i cada 5 cm amb mitja línia.
Se l'anomenava cana, però, una cana catalana fa 1,555 cm, en algun moment del seu ús es va tallar el tros que falta.

Es feia servir per mesurar cordes o cordills que es venien al detall i a metres.

Aquesta es una estructura de fusta resistent format per un peu una columna i un traveser. Es curiós que amb aquest aparell l'artesà que el va fer va dedicar temps a fer uns adornaments a la fusta.

La seva funció era guardar les troques que es preparaven per rodetar-les.
També servia per picar les troques, sobre tot les de seda, per col·locar-les be a partir dels seus centeners i així no s’enredesin.
Després de picades s'aplanaven i es separaben els fils i es podien devanar amb més facilitat..