fotografies i notes del Toni
 
 
BHS BHS BHS
Inici
Historia de cordes
De fils a cordes
De cordes a maromes
Les eines
Alguns vocables
Les fibres naturals
 
 
 
 
 
FABRICAR CORDES A LA MANERA TRADICIONAL
ESTRIS UTILITZATS PER LA FABRICACIÓ DE CORDES I CORDILLS
RODA I CREU

Es feia servir per donat torsió als cordills per fer la corda. Se'n tenien varies amb diverses mides de carrells, els petits de 2 cm per fer cordills molt prims, mitjans de 3 cm per fer cordills i de 4 cm per cordetes primes.

La roda era construïda a base de fusta i estava sobre un suport amb coixinets que suportaven l'eix unit al manubri. La creu era de fusta quadrada de uns 10 cm a on es clavaven els carrells, estava fixada amb falques de fusta a un amb un forat al terra. Uns cordills feien girar un cilindres anomenats carrells (corrells) que donaven torsió dreta o esquerra als cordills segons es posicionessin. Aquest carrells eren de fusta acanalada molt dura i giraven sobre uns claus que estaven clavats a la creu. Es tenien que engreixar molt sovint per tal d'evitar el desgast.
XITXARRA

Tenia la mateixa funció que la roda i la creu, però usada per fer cordes gruixudes.

Era una pesa de ferro forjat formada per un ganxo central i quatre de laterals en creu. Tots ells estaven units per rodes dentades. Al mateix eix de la roda central hi havia una politja plana que a través d'una corretja de cuiro rebia la força del motor. Tot el conjunt estava ancorat sobre dos muntants de ferro que anaven del terra fins al sostre.

RASTELL FIXA

Eren fets d'un cos de ferro quadrat d'uns 15 mm i unes pues d'un 7 mm reblonat tot el conjunt i es clavaven a terra. Es col·locaven aproximadament cada 5 metres i es feien servir per evitar que els cordills i les cordes arrosseguessin per terra degut a la seva llargada i s'embrutessin.

La part superior era per treballar els fils i els cordills que es recargolaven per fer el cordill o les cordetes i les pues evitaven que s'enganxessin entre ells.
La part de sota servia per posar els cordills ja acabats i tenir-los a punt per recollir-los o per fer una corda mes gruixuda.
RASTELL MÒBIL

La part superior estava fet de ferro rodó d'uns 3 cm amb les pues de 7 mm, les potes i els reforços eren fetes de ferro en forma de T d'uns 20 mm. Tot el conjunt estava reblonat.

Si la corda o el cordill era mes llarg del que es feia normalment es feien servir com a rastells auxiliars i per el mateix motiu que els fixes, no embrutar la corda.
CABRIA

Es tracta d'un tros de fusta amb tres o quatre canals. A les grans per fer les maromes tenien una barra rodona de través a mode de mànec i un forat per posar ànima a la corda si aquesta o requeria.
Era la guia per fer la corda i mantenia la seva regularitat.

Les maromes mes gran era precís el treball de dues persones per mantenir la cabria recta i evitar que girés.
Se'n feien servir de varies mides depenent de la corda o cordill que es volia fer.
GANXOS

El gir que es donava als cordills per un costat i fer la corda tenia que escapar per l'altra punta.
Això es aconseguia amb ganxos giratoris i que eventualment es podien blocar.

Eren forjats amb ferro amb una pesa de metall mòbil per bloquejar el gir del ganxo.
Eren diversos i de diferents mides que s'usaven segons el gruix de la corda que es volia fabricar.

TERNAL

El ternal és un bossell de més d'una politja, un dispositiu que consisteix de dues politges col·locades amb eixos paral·lels dins uns laterals de ferro. Anaven acompanyats d'uns ganxos.

Quan la corda era molt gruixuda o molt dura, es necessitava molta força per mantenir una bona tensió durant el procés.
Aquí entrava el ternal que per la seva reducció multiplicava la força del home que tenia que mantenir en tensió la corda que es feia. Si la tensió era molt gran es col·locava un parpal a un ganxo per evitar el gir del conjunt.
PARPAL

Barra de ferro acerat d'uns 30 mm de diàmetre
Mantenia els cordills fets en espera de recollir-los o fer-los servir.

.

MALL

Per clavar el parpal a terra al lloc necessari.
FILETA PER BOBINES

Estructura de fusta amb puells de ferro.

Servia de suport per sis bobines o cons de fil i mantenir-los en el lloc inicial mentre s'estenien per fer el cordill o la corda prèvia a la torsió.

PLEGADOR

De fusta, constava d'un cilindre de fusta amb foral central amb unes aspes a forma de valona. Tenia una roda acanalada per fer servir amb una corda a mode de fre.

S'usava per col·locar material, cordills, cordes, etc per fer-los servir a mode d'ànima per les cordes trenades.

PLEGADOR DE FER ROTLLES

El plegador era un cilindre lleugerament cònic amb forat central i un aspa fixada en forma de creu a un costat i una de mòbil al altre.
Un eix de ferro permetia el gir manual sobre dos cavallets de fusta per plegar la corda acabada.

Es fixava l'aspa mòbil amb claus i s'enrotllava la corda.
Una vegada fet el rotlle, es retirava el cos central del plegador i es deixava el rotlle sobre la valona en creu. Seguidament es feien tres o quatre lligades per fixar el rotlle.
TORN

Quan els cordills estaven fets, s'enrotllaven amb rodets per emmagatzemar-los a l'espera de fer les cordes.

Era una estructura mòbil de fusta amb una roda gran dentada que girava amb un manubri sobre una rodeta dentada petita unida a una pua on es fixava el rodet per girar.

També es feia servir per omplir rodets per les màquines de trenar més grans.

RODET

Cilindre de fusta amb valones on s'enrotllen els fils o els cordills.

ASPI

Instrument de diverses formes que serveix per a debanar i fer troques.

Aquest aparell ja als anys 20 es deia que era vell. Potser va ser comprat al origen del taller a un corder.
Sempre estava situat al costat de la roda i servia per recollir els cordills acabats.
Es feien troques que després o es bobinaven o es feien cabdells.
El forat del mig de la banqueta servia per agafar-lo amb una mà i amb l’altra mà es portava la part giratòria.

BALANÇA

Feta per la empresa "LA LLLLL" a inicis del segle XX, es de fusta i els plats reforçats amb planxa de ferro, les palanques son de ferro forjat.

Moltes de les cordes i cordills es venien a pes per el que era molt important aquesta eina i tenir-la afinada.

 
METRO

Es una barra de fusta de 1,25 m, marcada cada 10 cm amb una línia i cada 5 cm amb mitja línia.
Se l'anomenava cana, però, una cana catalana fa 1,555 cm, en algun moment del seu ús es va tallar el tros que falta.

Es feia servir per mesurar cordes o cordills que es venien al detall i a metres.

CLAVILLA

Aquesta es una estructura de fusta resistent format per un peu una columna i un traveser. Es curiós que amb aquest aparell l'artesà que el va fer va dedicar temps a fer uns adornaments a la fusta.

La seva funció era guardar les troques que es preparaven per rodetar-les.
També servia per picar les troques, sobre tot les de seda, per col·locar-les be a partir dels seus centeners i així no s’enredesin.
Després de picades s'aplanaven i es separaben els fils i es podien devanar amb més facilitat..

pujar --->>
03-04-2019
 
 
BHS BHS BHS
Antoni Roca Albino
troca00@gmail.com
  www.rocaalbino.cat