fotografies i notes del Toni
 
 
BHS BHS BHS
Inici
Historia de cordes
De fils a cordes
De cordes a maromes
Les eines
Alguns vocables
Les fibres naturals
 
 
 
 
 
FABRICAR CORDES A LA MANERA TRADICIONAL
DE FILS A CORDA
Per fer aquesta feina eren necessàries de dos a tres persones depenent del que s'anés a fabricar.
Un aprenent que la seva feina era de fer girar la roda a la ordre del oficial o mestre.
Un ajudant que podia estendre els fils i després els aguantava amb la mà o el ganxo mentre es torçaven i els mantenia en la tensió adequada.
El oficial o mestre que feia els fils, els cordills o la corda.
Per fils senzills el ajudant podia fer la seva feina i la del oficial si s'ajudava d'un carretó amb un pes.
Les fases
1 - Pentinat de fibres.
2 - Reunir filaments per fer les cames dels cordills.
3 - Torçar les cames i reunir-les de tres per confeccionar els cordills.
4 - Reunir cordills, torçar-los i fabricar la corda.
 
Abans d'iniciar la fabricació de la corda es calculava el gruix dels cordons, comptant de si la corda es feia de tres o quatre cames.
De la plata als fils - Pentinat de les fibres o filatura:
Normalment era una feina que es feia en el lloc en que es cultivava la fibra en que es volia fer  la corda.
El cànem o l'abacà eren les fibres més nobles per fabricar cordes de qualitat per les seves fibres més llargues i resistents.
Primer es posaven les plantes a macerar en aigua i es buscava el inici de la fermentació.
Després de netejar amb la fusta espalladora amb la que s'eliminen les substàncies estranyes, canyes, etc.
Seguidament es fa un pentinat i es seleccionen les fibres per classificar les de primera qualitat, amb un segon pentinat sortia qualitat segona i finalment la resta de fibres mes curtes era l'estopa.
De fibres a fils
Les eines requerides eren
- Diverses creus i la roda
- El rastells
- Les diferents mides de cabria
- El ganxo
- Un parpal
- Una barra de fusta o ferro
- Una fileta
Es la operació en que es reuneixen les fibres en diversa quantitat i amb un retorçat es fan els fils (filàstiques).
El gruix d'aquest fils depèn de la quantitat de fibres en que es reuneixen.
Els diferents gruixos es feien depenent de les cordes que es volien fabricar.

S'estudia el tipus de corda que es vol, de 3 o 4 cames i la quantitat de torsió, seguidament l'oficial comprovava la quantitat de fils requerits per fer-la.

Sense tenir en compte la qualitat del material, es podien fer de diversos tipus:
- Amb un torçat alt (voltes per metre), s'aconseguia els fils més resistents.
- Poc torçat era més rapit de fer, però eren de menys qualitat.

- Una corda fabricada ajuntant fils prims i molt retorçats, equival a una corda d'alta qualitat.
- Si els fils es torcen poc i es fan gruixuts la qualitat es més baixa.

Aquesta feina de triar les fibres i fer la primera operació de fer els fils era molt especialitzada i molts fabricants de cordes ho compraven fet als productors presentat en forma de cabdells, bobines o rodets.

De fils a cordills
Col·locades les bobines en fileta, es reunien les puntes i es lligaven als carrells de la creu.
Seguidament s'estiraven els fils al llarg del pati fins fer la llargada inicial de la corda passant els fils per uns ganxos d'un carro o era aguantat per l'ajudant, l'altre extrem dels fils es lligaven als carrells restants de la creu.

L'aprenent feia girar la roda que mitjançant una corda que feia de transmissió, girava els carrells i donava torsió als fils fins la mida que requeria el cordill que es volia fer.
Comença la operació de torçat dels fils amb torsió dreta (S), fins arribar a la mida de torsió i llargada requerida.

Seguidament es reunien els fils retorçats de dos en dos o de tres en tres i fent girar la roda a esquerra (Z) es lligaven els fils amb la torsió donada.

Aquest operació es feia ajudats d'uns rastells que impedien que els fils toquessin a terra i s'embrutessin.

Els fils acabats, en un extrem es lligaven a una barra de ferro i a l'altre extrem eren passats per un parpal o estaca també de ferro o fusta.

Si els cordills eren simples, s'ajudaven d'un carretó que fregant per terra i amb un pes addicional, estirava el cordill estalviant una persona.

Si es tenien que guardar per la pluja, es plegaven amb una fusta anomenada estaca. Acabada aquesta, es desplegava i es col·locaven els fils tots a la mateixa posició.   Si el que es feia era un cordill, aquí es plegava en forma de troca amb un aspi i es passava a bobina o capdell
De cordills a corda
Les cordes primes es feien amb la creu que tenia uns carrells més grans.
Les cordes més gruixudes amb la xitxarra.

Es donava una sobre torsió als cordills i quan el oficial decidia començava a caminar aguantant la cabria o guia. A la part del darrera començava a fer-se la corda. La torsió sortia per el ganxo que girava mentre es feia la corda.

Una vegada fetes les cames, si la corda era prima es lligaven als carrells de la creu i si la corda era gruixuda es lligaven als ganxos de la xitxarra.

Es donava més torsió i posteriorment amb la cabria es confeccionava la corda de la mateixa manera que es feien els cordills.

Una vegada feta la corda, es feia un estirat i es si calia passava un drap d'arpillera per polir-la. Es tallaven les puntes de la corda de la part que lligava a la xitxarra i es lligava perquè no es desfés. Una vegada fet això, es plegava.

pujar --->>
03-04-2019
 
 
BHS BHS BHS
Antoni Roca Albino
troca00@gmail.com
  www.rocaalbino.cat