Aquesta va ser un dels millors dissenys de la Norfolk & Western, doncs en aquest disseny de locomotora es van muntar els més moderns components que es fabricaven a finals dels anys 1930.
Primer es van fer dues unitats de proba (1200-1201) i finalitzades aquestes en van construir vuit més durant els anys 1936 i 1937.
La N & W en va fer construir 25 mes durant la segona guerra mundial, i vuit mes de 1949 a 1959.
Entre Wiliamson, WV i Portsmouth, Ohio, aquestes locomotores arrossegaven trens de 13000 tones i entre Portsmouth i Columbus, podien arrossegar trens de 5200 tones.
Eren molt ràpides i podien portar trens de viatgers a una velocitat de 70 mph (127 km/h).
Una A porta una caldera d'alta pressió sobre un bastidor d'acer de fosa i munta coixinets de corrons en pràcticament tots els eixos. La càmera de combustió té 57 metres quadrats amb arc i tenien un consum de carbó de 7 tones i 5000 litres d'aigua a la hora.
Els dissenys d'aquestes locomotores oferien rendiment molt alt en el transport ferroviari, la seva economia era quasi equivalent al dièsel i altres ferrocarrils no podien tenir una locomotora eficaç junt un carbó relativament barat que posseïa la N & W.
En última instància, fins i tot la N & W va haver de cedir al dièsel, la sèrie A es va retirar entre 1958 i 1959.
Aquest grup de locomotores tenia diversos sistemes per augmentar la tracció, diferencies que no es van donar a conèixer, per exemple podien augmentar la pressió de la caldera a 21 atm, la caixa de fums estava aïllada, el pes dels carros tractors tenien un sobrepès de 19 Tm arribant a un pes total de 215,5 Tm.
Quan la Norfolk & Western Railway va posar locomotores diesel en servei, les va vendre a la Baltimore & Ohio Railroad el any 1947 a on van fer servei fins el 1953. |