| La divisió de Sacramento de la Southern Pacific, tenia prop de 100 km de pendents (150 milles) que poden arribar el 2,5% a la línia de Sierra Nevada, des Roseville fins Sparks, també tenien gairebé 30 milles (48,2 km) amb túnels i amb llocs de perill d'allaus de neu. A més, amb els anys, els trens van augmentar la seva longitud i es va fer necessari que les locomotores fossin més potents.
El 1909, la Southern Pacific va demanar dos Mallet 2-8-8-2 convencionals, classificades MC-1 (Mallet-Consolidation) i numerades 4000 i 4001. En el seu viatge a les "Hill" van sorgir dos problemes evidents:
1 - La gran quantitat de fums i gasos expulsats per la xemeneia, gairebé asfixien als maquinistes.
2 - La força d’escapament era tan gran que es trencaven els sostres de les galeries anti-neu.
El segon problema es va arreglar fàcilment posant deflectors a la xemeneia per a dirigir els gasos als costats, però el primer problema va requerir força més atenció.
Poc després del lliurament de les MC-1, un maquinista emprenedor va pensar que tenia que solucionar el problema del terrible calor que patien, el soroll i l’asfixia. Va decidir girar la locomotora tirant el tren marxa enrere. Això va alleugerir els problemes anteriors però en va crear d’altres com era la conducció amb els senyals de via al costat del fogoner. Malgrat aquest problemes altres maquinistes van seguir el seu exemple.
Un equip de enginyers dissenyadors de la Southern Pacific se els va ocórrer dissenyar una locomotora amb la cabina a la part davantera, la van classificar com MC-2.
La Baldwin va construir 15 locomotores per la Southern Pacific sense haver fet proves! Les van numerar de 4002 a 4016 i les van lliurar el febrer i març de 1910.
Els comandaments de la conducció i del fogar els van col·locar davant canviats de tal manera que els maquinistes controlaven perfectament la via i els senyals. Com que el fogar queda lluny del tender, es va pensar cremar fuel preparant el fogar per aquest tipus de combustible. Aquest fogar estava lleugerament pressuritzat i amb l’aire del dipòsit principal que assegurava un flux de combustible constant.
Inicialment, els equips de maquinistes, estaven preocupats per si en un pas a nivell xocaven contra un camió de gasolina, doncs aquest explotaria just a sobre d'ells. Sortosament en els 46 anys de funcionament d’aquestes locomotores mai van tenir un accident, els maquinistes tenien des la cabina una visibilitat molt gran.
Després de 32 anys de rebre les locomotores se les va classificar com a MC-4 i MC-6, ometent la MC-3 i la MC-5. La Southern Pacific va tenir 256 "Cab Forward" de diverses disposicions de rodes com la 2-8-8-2, la 4-6-6-2 i la 4-8-8-2.
Aquestes locomotores amb la cabina al davant van ser una marca de distintiva de la Southern Pacific.
Anomenades també "Cab-in-fronts" (Cabina en front) i "Backup Mallies" (Mallets de seguretat), encara que sols algunes de les primers series eren Mallets de veritat. Sembla que en el mon no hi havia locomotores d’aquest tipus, encara que han existit alguns exemplars com a prototipus. |
